1 2 3 4 5 6 7 8 9 ... 20

Qayta ishlangan nashri t o s h k e n t - bet 3

bet3/20
Sana06.12.2017
Hajmi104 Kb.

IV


N u rm a t to g ‘a sh iy p o n d a   m u d rab  o ‘tirard i.  H a rg a l  p astlik d an  
m a s h in a   to v u s h i  e s h itilis h i  b ila n   k o ‘z in i  o c h ib ,  d i r e k t o r  
k elm a y a p tim ik a n ,  d e b   alan g lard i.
K u n d u z i  so v x o z  m a rk a z id a n   m e h m o n   k e la d i,  u - b u la r n i 
tay y o rlab   tu rin g ,  d e b   m asalliq larn i  tash lab   k etish g an   edi.
Bu  s h iy p o n n i  a d irn in g   te p a sig a   o ‘tg a n   yili  M irv a lin in g   o ‘zi 
q u rd irg an ,  faqat aziz  m e h m o n larn ig in a olib kelardi.  N u rm a t to g ‘a 
sh iy p o n   o rq a sid a g i  y a rim   g e k ta rc h a   jo y g a   se litra siz ,  q o ‘y  qiyi 
solib  q o v u n -ta rv u z  e k ard i.  O y d a -y ild a  b ir k e lad ig an   m e h m o n n i 
k u tish d an  va shu polizga q a rash d an  b o sh q a N u rm a t to g ‘a n in g  ishi 
y o ‘q  ed i.  K u n n i  k e c h   q ilish   u c h u n   o t  d u m id a n   tu z o q   y asab , 
p oliz p u sh talarig a tash lab  q o ‘ygan.  K uniga t o ‘rtta -b e s h ta  b e d a n a  
ilin ib   tu ra rd i.  N u rm a t  to g ‘a ju d a   o z o d a ,  m iris h k o r  o d a m   b o ‘l- 
g an id an  sh iy p o n n i guldek tu tad i.  B undan tashqari,  u ju d a  pazanda 
ed i.  K elg an   m e h m o n la r  u  p ish irg a n   ta o m la rn i  m a q ta b -m a q ta b  
y e y ish ard i.
B ugun  M irvali  m e h m o n   o lib  k elad i,  ju d a   y aq in   q a d rd o n i 
em ish ,  y ax sh iro q   tayyorgarlik  k o ‘ring,  d e b   ta y in la sh g a n id a n   u 
tishining kavagida asrab yurgan b ed an alarn i  ziralab tovoqqa bosdi. 
Polizdan saralab-saralab q o v u n -tarv u z uzib, soyaga tashlab q o ‘ydi. 
A m m o   h a d e g a n d a   M irv alid an   d a ra k   boN m asdi.  O xiri  u  sh iy p o n  
u stu n ig a  su y an ib   p in ak k a  ketdi.  M a sh in a n in g   ku ch li  sig n alid an  
c h o ‘c h ib  k o ‘zini  o ch d i.
S em on yo‘lkaning nariyog'ida havo rang «Volga»  kelib to ‘xtadi. 
U n d a n   b o ‘yn ig a  b ir  e m a s,  ik k ita  fo to a p p a ra t  o sg a n ,  y aq in id ag i 
o d a m g a   h a m   b ir  k o 'z in i  q isib   q a ra y d ig a n   o d a ti  u c h u n   m erg an  
deb laqab olgan  Rasulbek  U m arov tushdi.  N u rm a t to g ‘a bu odam ni 
u n ch a xushlam asdi. Yolg‘o n n i ko‘p gapirardi.  Birovni aldab ketishga 
u sta ,  o ‘z  m a n fa a ti  u c h u n   o ta sin i  h a m   a y a m a y d ig a n   R asu lb ek n i 
M irv ali  n e c h u n k im   o ‘ziga  y a q in   q ilib   y u rib d i,  d e b   h a y ro n  
b o ‘lardi.
2 6

R asulbek  sh iy p o n   old ig a  kelib,  ensasi  q o tib   tu rg a n   N u rm a t 
to g ‘aga b ir k o ‘zin i  qisib  u zo q  tikildi.
—  X o ‘ja y in   kelm ad im i?
N u rm a t  to g ‘a  in d a m a y   ich k arig a  kirib  k etd i.  U n in g   b u   xil 
m u o m a la sid a n  jah li  c h iq q a n   R asulbek o rq a sid a n  ichkariga kirdi.
—  Bu  q an aq asi  b o ‘ldi,  b o b oyka...
N u rm a t to g ‘a n in g  k o ‘zlarid an  o ‘t c h a q n a b  ketay dedi.
—  O g‘zingga qarab gapir.  0 ‘sha sen bilgan o ‘rischani  m en  ham  
b ila m a n ,  «B oboyka» d eg an in g  n im a  deganing?
—  H a,  en d i siz o ‘rischaga m en d an  usta b o ‘lishingiz h a m  kerak- 
da. T u rm a la rd a  yurib usta b o ‘lib ketgansiz.  M enga qarang.  E rtaga 
nozik m eh m o n  keladi.  B esh-o‘nta bedana tutib, patini yulib q o ‘ying. 
M en bagajnikda q o ‘ch q o r olib kelganman.  Indushka ham  bor. So‘yib, 
k alla-p o ch asin i ajratib, ta n d ir kabob qilasiz. A rch a shoxlarini  ham  
o lib   k e lg a n m a n .  Z ira   h a m   b o r.  In d u s h k a d a n   ja rk o p   qilasiz. 
B ed an ad an  tabaka.
R asulbek q ilin ad ig an   ish la m i ta y in la g u n c h a  sh o fy o r d u m b asi 
tirs illa b   tu r g a n   q o ra   q o ‘c h q o r n i  s h iy p o n   u s tu n ig a   b o g ‘lab , 
q o ‘ltig‘idagi g ‘u li-g ‘uli to v u q n i qayerga q o ‘yay,  d eb  farm o n   kutib 
turardi.
—  D ire k to r  m e n in g   b u y ru g ‘im siz  h e c h   kim   m e h m o n   k u t- 
m ay d i,  d e b   ta y in la g a n ,  —  d e d i  N u rm a t  to g ‘a.
—  U   kishi b ilan  o ‘zim  g a p la sh a m a n .  Y o ‘q  d em ay d ilar.
S h u   p a y t  m a sh in a   q isq a -q isq a   signal  b erib ,  tep alik k a  ch iq ib  
k e ld i-d a ,  x u d d i  sh iy p o n  pillap o y asi o ld id a  t o ‘xtadi.  K iy im -b o sh i 
ch a n g  b o ‘lib  ketg an   M irvali  b ilan   T o lib jo n   tu sh ish d i.
—  ly a,  sen  b u   y e rd a   n im a   qilib  y u rib san ?  —  d e d i  M irvali 
R asulbekka qarab.  — Q o ‘ch q o r zo ‘r-ku.
R asulbek u n i q o ‘ltiqlab,  ch etro q q a chiqishga undadi.
—  G ap irav er, b u  y erd a b eg o n a y o ‘q.  M e h m o n in g  b o rm i?
— A bdug‘a n i aka m e h m o n  olib b o ra m a n , yuqoriga jo y  qildirib 
q o ‘y,  d e b   ta y in lag an lar.  —  P ic h irla b   tu s h u n tird i  R asulbek.  — 
M e h m o n  T o s h k e n td a n ,  n o zik  o d a m .  H a m m a m iz g a  h a m  foydasi 
te g a d ig a n   k a tta la r d a n .  S e lx o z te x n ik a   re s p u b lik a   b a z a s in in g  
b o sh q aru v ch isi  H o jim u ro d   X o lm ato v .  Siz  u n i  yaxshi  taniysiz.  U 
h a m  sizni taniydi.  K olxozda paytlarida ju d a  k o ‘p  p o rtretlarin i qilib 
b e rg a n m a n .  « H u rm a t  taxtasi»  g a  ilg‘o rla rn in g   suv ratlarin i  ishlab 
berganm an. A bdug‘ani aka iltim os qilib qoldilar, y o ‘q  deyolm adim . 
S elitr  d ey sizm i,  tra k to r   deysizm i,  tex n ik a  z a p ch asti  deysizm i,
27

o ld in i bizga b e ra d ila r.  O zib -y o zib  b ir tu sh ib  q o lg an   ishlari e k a n , 
y o ‘q d e y o lm ad im .
D arhaqiqat, oblast selxoztexnika birlashm asi boshlig‘i A bduglani 
Ism o ilo v  sovxoz  n im a n i  s o ‘rasa y o ‘q  d e m a y  b e ra rd i.
— Bo‘pti, m eh m o n n i yaxshilab kutinglar.  N u rm at tqg‘a qarashib 
yuboradilar.
N u rm a t tog‘a gapga aralashdi:
—  B olam ,  m e n i  sh u   ishga  a ra la sh tirm a .  M en   sen in g   h u rm a - 
tin g  u c h u n  b u  y erlard a y u rib m an .  M e h m o n   k utishga h o lim   h a m , 
x o h is h im   h a m   y o ‘q.  S e n in g   y o ‘rig ‘in g   b o sh q a .  0 ‘1,  d e sa n g  
o ‘la m a n ...
T o g ‘an in g   b u   xil  gaplariga  M irvali  h a y ro n   b o ‘lm ad i.  F e ’li 
shunaqa deb q o ‘ya qoldi.
M irvali  H o jim u ro d  X o lm ato v n i yaxshi b ilard i. A m m o  u b ilan 
sira bo rd i-k eld i qilm agan.  0 ‘z  ishiga n ih o y atd a pishiq bu o d am  h a r 
qanday k atta ishlam i qilganda h a m  orqasida iz qoldirm asdi.  U  k o ‘p 
re v iz iy a la m i  k o ‘rg an .  K o ‘p  q iy in -q isto v la r  ic h id a n   o m o n -e s o n  
ch iq ib  k etg an d i.
H o jim u ro d   h e c h   q a c h o n   h u jja t  a ra la sh a d ig a n   p u lg a   k o ‘z 
o la y tirm asd i.  A gar  b ir jo y g a  b itta   y u z  s o ‘m lik,  y o n ig a  b itta   b ir 
tiy in lik   q o ‘yib,  qaysi  b irin i  o lasiz,  d esa,  H o jim u ro d   a lb a tta   b ir 
tiy in n i  o la m a n ,  d eydi.  U   so ‘m d a n   tiy in n i  afzal  k o ‘rard i.  T iyin 
m illio n n in g  o ta  u ru g ‘i,  d e b  bilardi.
U   o ‘n   ikki  yil ju d a   k a tta   k o k o z g a   raislik  qildi.  U n in g   kobtozi 
yiliga davlatga sakkiz m in g  to n n a  paxta sotardi. A m m o   H ojim urod 
o ‘n  m in g   to n n a g a   yetkazardi.  A slini  o lg an d a,  b o r  paxtasi  yetti 
m ing  to n n a   h a m   ch iq m asd i.  Y etm ag an in i  p axta  zav o d id an   sotib 
o lard i.  Avji  te rim   qizigan  p allalard a  zavod  kuniga  o ‘n   yetti  m ing 
to n n a g a   yetkazib  paxta  qabul  qilardi.  A m m o   ta ro zib o n lar,  labo- 
ra n tla r,  p ax tan g   iflos  e k a n ,  d e b   u c h   foizini,  n a m   ek an ,  d eb   to ‘rt 
foizini ch eg irard i, xullas, b ir to n n a  paxta yetti yuz kiloga o ‘tardi.
S h u n d a y  qilib, zav o d d a a n c h a -m u n c h a  o rtiq c h a   paxta yig‘ilib 
qolardi.
H o jim u ro d   z a v o d g a   p a x ta n in g   h a r  
k ilo si  u c h u n   t o ‘q q iz  
tiy in d a n   t o ‘la b ,  k o lx o z g a   o ‘n  tiy in d a n   o ‘tk a z a rd i.  S h u n d a  
H o jim u ro d g a   b ir  tiy in d a n   t o ‘p la n ib ,  o ‘ttiz   m in g   so ‘m   q o lard i. 
K olxoz  to p sh irm a g a n   u c h   m in g   to n n a   p ax ta n in g   h a r  kilosiga 
z a v o d d a n  e llik  o lti tiy in d a n   p u l o la rd i.  S h u n d a  b e k o rd a n -b e k o r- 
g a  k o lx o z  kassasiga  b ir  m illio n   y e tti  y u z  o ltm ish   m in g   so ‘m
2 8

pul  tu sh a rd i.  S h u n d a n   to 'q q iz   yuz  m in g   so ‘m i  zavoddagilarga 
qolardi.
Bu  h a m   m a y li,  d a v la tg a   o r tiq c h a   p a x ta   s o tg a n i  u c h u n  
H o jim u ro d n in g   kolxozi  q o ‘sh im c h a   pul  o lard i.  P la n n i  oshirib 
b ajarg an i  u c h u n   rais,  b o sh b u x ,  bo sh   a g ro n o m   olti  oylik  m ao sh  
bilan  m u k o fo tlan ard i.
H o jim u ro d  shu pu llam i tiyindan topardi.  Bu  ishlarga n a hujjat, 
n a biron  qog‘oz aralashardi.  O g 'iz d a  topilgan boylik edi bular.
H o jim u ro d n in g   hujjatsiz pul  to p ad ig an  y an a b ir usuli b o r edi. 
U  h a r yili gektarchilarga yigirm a gek tar yerga  piyoz ektirardi.  U lar 
b ila n   kolxoz  o rasid a  rasm iy  ravishda  h a r  g e k ta r  y e rd an   t o ‘qqiz 
to n n a d a n  piyoz to p sh irish g a sh a rtn o m a  tuzilard i.  U la r v a q tin c h a  
kolxozga  a ’zo  qilib  o lin ard i.  A slida,  bu  m irish k o r  g e k ta rc h ila r 
h a r   g e k ta r   y e rd a n   y ig irm a   b e sh   to n n a d a n   p iy o z   o la rd ila r. 
H o jim u ro d   u la rd a n   h a r   g e k ta r  y e r  u c h u n   b esh   m in g   so ‘m d an  
pul  o la rd i.  Y igirm a  g e k ta r  y er  u c h u n   yuz  m in g   so ‘m   kissasiga 
kirard i.  B u n d a n   ta sh q a ri,  k o lx o zd an   o lad ig an   m ao sh lari  h a m  
H o jim u ro d g a   q o lard i.  U la r  v ed o m o stg a  q o ‘l  q o ‘yib,  in d am ay  
ketaverardilar.  H e c h  q a n d ay  reviziya b u   ishni to p o lm asd i.
T iy in d a n   m illio n   yasaydigan  b u   o d a m   h o z ir  k o ‘tarilib ,  k atta 
la v o z im n i  e g a lla b   t u r i p t i .  R e s p u b lik a   k o lx o z -s o v x o z la rig a  
beriladigan  kimyoviy doridan tortib traktorgacha, seyalkadan tortib 
ekskavatorgacha, b u ld o zerd an  tortib  m ash in a b allo n ig ach a,  m oyli 
b o ‘y o qdan tortib suv q o ‘shib ichsa b o ‘ladigan toza spirtgacha uning 
q o 'lid a.
B itta kolxozdan sh u n c h a  pul topadigan o d am  bu jo y d a q a n d o q  
ish la r  q ilay o tg an ik in ?
L ek in   b u g u n g i  z iy o fa t  H o jim u ro d   u c h u n   b ir  u m r  esd a n  
c h iq m a y d ig a n   sab o q   boMishini  M irvali  biladi.  A m m o   N u rm a t 
tog‘a m eh m o n n in g  kimligini hali bilm aydi.  Bilsa, an a  u n d a qiyom at 
b o ‘ladi.
M irvali kutilm agan hangom alarga o ‘ch edi.  Bugun b u  to g ‘larda 
n im a d ir  boMadi,  k im d ir  q u v ad i,  k im d ir  q o c h ad i.
R asu lb ek   M irvali  b ilan   xayrlashib, j o ‘n ab   ketdi.
—  Bu  n im a   q ilg an in g iz,  to g ‘a?  Y axshi  b o ‘lm a d i-k u ,  —  d ed i 
g in a x o n lik  b ilan   M irvali.
—  S hu b o la n i jin im  suym aydi.  K o T arsan ,  b ir k u n   senga p an d  
b e rib   q o ‘yadi.  O d a m   sotish  o d a tim   y o ‘q   edi.  B ir  aytib  q o ‘yay. 
K ech alari  kelib  kiyik  ovlaydi  b u   yaram as.
2 9

—  Y o ‘g ‘-e!  —  d e b   y u b o rd i  M irvali.  —  K iyik  ovlaydi?  V oy, 
yaram as-ey!
—  S h u n d o q ,  bolam .  Q o ‘li  egri.  H a ro m   o d am .
M irvali ja h l  bilan  u  y o q d a n -b u   yoqqa y u ra b o sh lad i.  T olibjon 
b ir ch ek k a d a   u n in g  tajangligini  k u zatib  tu rard i.
—  Bu  kiyiklarni  q a y o q la rd a n   o lib   k elg a n m a n ,  b ilasiz-m i? 
0 ‘ttiz   kiyik b o lasid an   ikki  yuz q irq   kiyik q ild im .  E n d i  erk in lik k a 
ch iq d i  b u   jo n iv o rla r.  T o ‘rt  yil  sim   t o ‘r   o rasid a  b o q ilg an .  Voy, 
yaram as-ey!  V oy,  ab lah -ey !  0 ‘z  k o ‘zingiz  b ilan   k o ‘rg an m isiz  yo 
ta x m in iy   gap m i  bu?
T o g 1 a c h a q im c h ilik  q ilg an id an   xijolat  to rtib ,  past  ovoz bilan , 
rost,  dedi.
T olibjon bilan  M irvali ayvondagi so ‘riga o ‘tirishdi. T o g ‘a ustiga 
d o k a yopilgan d astu rx o n  b etin i o chdi.
T olibjon pastga qaradi.
—  Q i t t a k - q i t t a k   q ila m iz m i,  o g ‘a y n i?   T o g ‘a ,  o p k e lin g  
anavundan.
T o lib jo n   ichm asligini  aytib  q ay tard i.
—  U m u m a n   ic h m a y s a n m i  y o   h o z ir  k o ‘n g lin g   x o h la m a y  
tu rip tim i?   —  d e d i  M irvali.
—  K echroq.  S h u n d o q  to za h av o d an   m azza qilib  nafas olay,  — 
d ed i T olibjon.
—  Bu  g a p in g   d u ru st.  0 1,  o v q atg a  q ara.  N u rm a t  to g ‘a m   rosa 
p a z a n d a .  A m m o   fe ’lli  o d a m .  Jin ig a   y o q m ag an   kishi  b ilan  c h o y  
e k a n -k u ,  sovuq  suv  h a m   ichm aydi.
—  Boyagi m uom alasidan bilgandim. O dam  degan m ana shunaqa 
p rin sip ialn iy  b o 'lis h i  kerak. A navi  R asulbek m en g a  o ‘tirish m a d i.
— Aferist u. Y o m o n am  shay to n  o d am .  Lyuboyni aldaydi.  B a’zi 
b ir defitsit zapchastlam i topishga yordam   berib turadi, deb yonim ga 
o lg a n d im .  A m m o - le k in ,  s u v ra t  o lis h g a   y o m o n a m   u s ta -d a ! 
Poytaxtdan kelgan fotochilar ham  unga tan berishadi.  D om  kulturada 
vistavka  o c h g a n .  S h u n i  o ‘rniga  seni  m o ‘ljallag an m an .  B ir  ishlab 
berasan.
—  E -e ,  y o ‘g ‘e!  —  d eb   y u b o rd i  T o lib jo n .  —  B iron  yil  ishga 
y a ram ay m an .
—  Y araysan.  Y araysan,  o sh n a m .  0 ‘zim   y o rd a m   b e ra m a n . 
Bum ingni yerga ishqab ishlatam an.  C h et ellarda yurib, k o ‘zi pishgan 
odam san.  H o ‘, anavi kungaydan,  — u q o ‘li bilan to g 1 oralab ketgan
30

y o ‘l  b o sh in i  k o ‘rsatd i,  — a n a   shu jo y d a n   T irsak so y n i  b o ‘g ‘asan. 
Suvni  m an av i tekislikka haydaym iz.
T o lib jo n   b ir  d a m   o ‘y lan ib   q oldi.
—  B o ‘lm a s-o v .  A xir,  b u   su v la r  to g ‘  etag id ag i  q a n c h a la b  
o ‘rm o n u  o ‘rm o n c h a la rn i sug‘o rad i.  Q u ritib  q o ‘y asan-ku.
—  S en aqlli o d am san .  O blast  m iqyosidagina em as,  respublika, 
m a m la k a t  m iq y o sid an   c h iq ib ,  x alq aro   m iqyosda  ish  k o ‘radigan 
qoMi  u zu n ,  fikri keng o d am san .  Q a n d o q  qilsak,  q a n d o q  boMishini 
o ‘yla.  Six h a m  kuym aydigan,  kabob h a m   kuym aydigan y o ‘lni top. 
E k in la r  h a m ,  jo n iv o rla r  h a m   suv  ich sin ,  o ‘rm o n la r  h a m   q u ri- 
m asin.  X o ‘sh ,  qalay?
—  0 ‘lim d an  b o sh q a  h a r d ard g a davo to p ilad i.  0 ‘ylash kerak.
— A n a,  ana!  — d e d i  M irvali.  —  E n d i  k allangni  m o to ri qizidi. 
Ish la t,  yaxshilab  ishlat.  0 ‘yla.  M en g a  suv  kerak.  Suv  b o ‘Isa,  b ir 
yilga q o lm ay  yuz,  m in g  g ek tar yer o ch v o ra m a n .  M illion  kerakm i, 
o ‘n  m illio n   k e rak m i,  p u lim  b o r.  H iso b n i  k a tta  ol.
T o lib jo n   k o ‘zla rin i  y u m ib ,  o ‘y  o ‘ylab  ketdi.  0 ‘rn id a n   tu rib , 
k u ngay to m o n   qaradi.
—  A xir,  b u   to g ‘la r  arch asi  b ila n ,  doM anayu  y o n g ‘o q zo rlari 
b ila n   g o ‘zal.  H av o sin in g   h a m   tin iq lig i  s h u n d a n .  T o g ‘d a   kun 
k o ‘rad ig an   p a rra n d a y u   d a rra n d a la r q a y d an  suv  ich ad i.  BuyogMni 
h a m  o ‘ylash kerak,  o g ‘ayni.  K ungay tarafda q o r tez eriydi.  T oshlar 
orasiga suv singm ay, giyohlar h a m  e rta  b a h o rd ay o q  qurib,  qovjirab 
qoladi.
M irvali N u rm a t to g ‘a bilan ovqatlanib o ‘tirgan shofyorga qaradi.
—  M u n c h a   im illaysan?!  C h a q q o n -c h a q q o n   ye.  M arkazga 
tusham iz.  Ertaga senga oddix beram an.  D am ingni olasan.  Buguncha 
c h id a b   ber,  bola.
S h o fy o r b o la  lu n jid ag in i  y u tm a y o q  so c h iq n i q o ‘liga oldi.  S o- 
vib  q o lg an   ch o y n i  b itta  sim irish d ay o q   b o ‘sh a tib ,  m a sh in a   oldiga 
bordi.
—  BoM masam,  m e n   k etd im ,  —  dedi  M irvali T olibjonga qarab. 
—  S en  d a m in g n i  o lib ,  y axshilab o ‘yla.  H e,  b o la,  m e n   k elg u n ch a 
kallang b o ‘sh tu rm a sin .  X o ‘pm i?
T olibjon k ula-kula, x o ‘p, x o ‘p,  d e d im -k u , dedi q o ‘lini  k o ‘ksiga 
q o ‘yib.
M irvali m ashinaga o ‘tir ib jo ‘nab  ketdi. T olibjon to  u kelguncha 
b iф a sg in a  o ro m  o lm o q ch i  b o ‘ldi.
31

—  Id ish -to v o q la rn i  yig‘ish tirib ,  yuvib  sa ra n jo m   q ilg u n im c h a  
z erik m ay   o ‘tira siz -d a ,  m e h m o n ,  —  d e d i  N u rm a t  to g ‘a   u n d a n  
u z r s o ‘rag an d ek .
T o lib jo n   yoshligida  h a m   s h u n a q a ,  v aq tin i  uy d a,  k ito b   o ‘qib 
o ‘tkazardi.  M irvaliga o ‘xshab to g '-to sh la rn i kezm asdi. T o g ‘lam ing 
bu xil p u c h m o q la ri  unga b e g o n a edi.  U  c h o ‘qqilarga c h iq m a g a n , 
o ‘n g irlard a  k ezm ag an .  B ir yuvosh  uy  bolasi  edi.  S h u n in g   u c h u n  
h a m   h o z ir  u  yoshligini  eslag an d a,  bu  to g i a r ,  c h o ‘q q ila m i  k o ‘z 
o ldiga  k eltiro lm asd i.  O d am o v i boMib o ‘sgan T o lib jo n  to g ‘la rn in g  
q an aq alig iy u   h av o sin in g   q ay m o q d e k   m ayinligini  e n d i  b ily ap ti. 
lin in g  b u jo y la rd a  m uhabbati  ham  qolm agan.  Birinchi sevgi  lazzati 
b u  jo y la rd a n  o lisda,  h e c h   q an d ay   ro m a n tik  tu y g ‘ularsiz k o ‘ngilga 
kirgandi.  B oshqa yigitlar singari gulu g u lzo rlar,  bulbul x o n ish lari, 
b ay tu  g ‘azallar ishqiga alan g a tash lam ag an .  U  o n g  bilan,  aql  bilan 
sevgandi.  Bu  xil  sevgiga  m u b ta lo   b o ‘lgan  k ish in in g   k o ‘p   a rm o n - 
lari  d ilid a  q o lib   k etad i.  U m rd a   b ir  m a rta g in a   b erilad ig an   ishq 
a talm ish   tu y g ‘u m i,  h issiy o tm i,  h alig ach a t a ’rifi  k a sh f q ilin m a g a n  
ro h a t xuddi  b ir ta d b ird e k   o ‘ta d i-k e ta d i.  B uyuk  ro h a td a n  b e n asib  
b o ‘lgani  b ir k u n  kelib y u ra k -b a g ‘rini  o ‘rtaydi.  GMjjak n o lalarid ek  
k o ‘z  y oshlariga  q o rish iq   tu y g ‘u -h isla rn i  boy  b erib   q o ‘y g an id an  
faryod  uradi.
T o lib jo n   x o tin in i sevardi.  F a q a t yaxshi  oila b o sh lig ‘i,  p o k iza, 
aq lli,  h alol  b o ‘lgani  u c h u n ,  s a ra n jo m -sa rish ta   uy bekasi  boMgani 
u c h u n   va,  n ih o y a t,  ajoyib b ir o ‘g ‘il  tu g ‘ib berg an i  u c h u n  sevardi.
Y illar o ‘tdi.  A rzanda 
0
‘g ‘il h am , ajoyib  uy bekasi  ham  o lam d an  
o ‘tib ketishdi. T o lib jo n   yakka b o ‘lib qoldi.
U  S a n o b a r  b ilan  yigirm a  yil  yashadi.  S h u n d a n   o ‘n  sakkiz 
yilini chet ellarda o ‘tkazdi.  Q ayerda b o ‘lsa xotini u n in g  y o n id a edi. 
K irini  yuvib,  ov q atin i  p ish irib ,  k u n laru   yillarni  u n g a  te rm ilib  
o ‘tk azd i.  T o lib jo n   u n g a  b iro n   m a rta   boMsin  q a ttiq   g a p irm a d i. 
B oshqalarga o ‘xshab senlam adi.  Sizlab yashadi.
U n i  m in istrlik   ishi  b ilan   S S S R ga  c h a q irish g a n d a  bolasi  b ilan  
S a n o b a r  o ‘zga  y u rtd a   q o la r,  to   k c lg u n ich a  elch ix o n ag a  q a tn a b , 
q a c h o n   kelishini  su rish tirard i.  T o lib jo n   q a y tish d a   yangi  c h iq q a n  
p la stin k alarn i  olib  kelardi.  S a n o b a r  o n a -y u rt  o v o zin i  m a n a   sh u  
gram plastinkalardangina eshitardi.
B ir  kuni  T o lib jo n   h o rib -c h a rc h a b   ish d an   q a y tg an d a  S a n o ­
b ar plastinka q o ‘yib eshitayotgan edi.  U  q o ‘shiq sehriga sh u n ch alar 
b erilib  ketg an   ed ik i,  T o lib jo n   k irg an in i  h a m   sezm ad i.  K aftini
3 2

iyagiga  tira g a n c h a   ikki  k o ‘zi jiq q a   yosh,  b ir  n u q ta g a   tik ilg an ch a 
q im ire tm a sd i. T olibjon  unga xalaqit bcrm aslik u c h u n  oyoq  uchida 
y urib,  ichkari  xonaga  kirib  ketdi.  N ih o y a t,  q o ‘shiq tin d i.  T olibjon 
y o ‘talib ,  u n in g  oldiga  keldi.  S an o b a r hali h a m  q o ‘shiq sehrida edi.
U dasturxonga ovqat q o ‘yganda ham , ch o y  uzatayotganda ham  
m a ’yus edi.  S h u n d a  T o lib jo n   u n in g  y u rtin i sog‘in a y o tg a n in i,  h a r 
galgidan  ko‘ra qattiq sog‘inayotganini sezdi. T olibjon ilgarilari  ham  
T o sh k en tg a b ir b o rib  kelasizm i,  deb so ‘rardi.  S an o b a r o n a -y u rtin i 
q a n c h a lik  sog‘in g an   boN m asin,  uni  yolg‘iz ta sh la b  k etish g a k o ‘zi 
qiy m as,  usiz  q iy n alib ,  m ung^ayib  q o lish in i  o ‘ylab   rad  jav o b in i 
b e rard i.  S a n o b a r fidoyi  x o tin   edi.  U y im ,  e rim ,  b o la m ,  d ey d ig an  
x o tin   edi...
T o g 1  sh a m o li  o ‘t- o ‘la n la m i  silkib  o ‘y n a y o tg a n ,  k u n i  bilan 
qizigan to sh la m i yalab sovitayotgan  zavol m ah ali T o lib jo n  olisda, 
endi hech q ach o n  borib ko‘rib boMmaydigan yurtlarda kulga aylanib 
q o lib   ketgan  x o tin in i  eslay ap ti.  U  q a n d o q  x o tin   edi-ya!
0 ‘g ‘li b o ‘yiga yetgan sari  kelin  k o ‘rish o rzu sid a shirin  xayollar 
surardi.  M ag azin m a-m ag azin   kezib,  keliniga sarpolik xarid  qilardi. 
H a tto   k elin n in g   n ik o h   kuni  kiyadigan  lozim iga  z a r jiy a k la r  ham  
olib q o ‘ygandi.
...Isk a n d a riy a d a  sohil  b o ‘ylab  sayr qilib y u rish g an d a y etaklab 
kelayotgan o ‘g ‘lining k o ‘zi  ilinib,  xarxasha qila boshladi.  T olibjon 
b o lan i  k o ‘tarib o ld i, Bola d ad asin in g  yelkasiga boshini  q o 'y g an ch a 
p ish -p ish   uxlay  b o sh lad i.
—  0 ‘g ‘lingiz sizd an  b ir m inut  h am   ajralm asam ,  deydi.  Ishdan 
k elg u n in g izch a  m ing  m a rta   d a d a m   q a c h o n   k elad i,  d eb   so T ay d i, 
—  ded i  x o tin i.
T o lib jo n   h a m   o ‘g ‘lini  jo n -jo n id a n   yaxshi  k o T a rd i.  Ish d an  
kelishi  bilan  u n i  o ‘y n a ta r,  to   u x lag u n ch a  tu rli  e rta k la r  a y ta r, 
buzilgan o ‘yinchoqlarini tuzatib berardi.  S hunday kezlarda Tolibjon 
y o n id a  xo tin i  borligini  h a m   u n u ta r,  b iro n   o g ‘iz  g ap   ay tm ag an  
o q sh o m lari  h a m  boMardi.
0 ‘sh a n d a y   k u n la rn in g  b irid a  S a n o b a r o ‘pk a la n ib  dedi:


Do'stlaringiz bilan baham:

©2018 Учебные документы
Рады что Вы стали частью нашего образовательного сообщества.
?


svojstvo----znachenie--.html

svolgimento-del-processo--13.html

svolgimento-del-processo--5.html

svolgimento-del-processo-.html

svrha-finansijskih.html